PER A TU

Aquesta nit els petons són invisibles.Silenci.No hi ha més que silenci.Al llit,jo.A les mans un llibre.La maleta ha viatjat.I amb ella,tot.Buit.No hi ha més que buit.L'enyorança de les nits.El tacte de les mans.Les pupil.les grans i fermes mirant fixament.I aquell somriure d'un món infinit.

RECORDS

Odie tant aquests moments.Odie que de sobte tornes al meu cap.Odie que em vinguen les ganes de saber de tu.Odie com em sent quan et recorde.Odie escodrinyar per saber com estas.Odie esta puta sensació de sentir que em falta algo.Odie pensar que en algun moment penses en mi i tens por a parlar-me.Odie tant aquestes ganes de veure't somriure.Odie haver-te promés estar al teu costat i que no puga complir-ho.Odie haver-te fallat tant.Odie haver-te estimat tant.Odie totes les nostres fotos.Odie eixa canço que vam fer nostra.Odie tots els records.Odie que les coses hagen canviat.Odie aquell dia.Odie no poder.Odie haver sigut imbecil.Odie que hages sigut tan imbecil.

Odie tant la nostra manera de riure...
Odie tant la nostra manera de divertir-nos...
Odie tant cada minut al teu costat...
Odie tant la manera en que m'estimaves...
Odie tant la manera en que t'estimava...

AQUELL AMOR

Hui no sé per qué m'ha donat per escoltar una vegada rere altra l'Ovidi recitant "Els amants".Uns versos que sense saber per quin motiu exacte m'encanten i em fan pensar en un amor dels antics.Estellés em transporta a la dolçor però també a la força.M'apropa a un amor on l'estima és amb tendressa,però també em fa sentir la intensitat amb la que s'estimaven. El pas dels anys,els fets tan quotidians com estendre la roba,la rutina,res no ha implicat perdre l'amor.He de dir que realment,si alguna cosa m'agrada és que reflectix com l'amor en ocasions ens cega,i com quan estàs amb eixa persona i et divertixes i fas la mínima tonteria,per un instant,no penses en qué estas fent,sino que disfrutes el moment amb qui més estimes.
El retorn a la joventut,a aquell amor salvatge.
Pense que a vegades,pasen els anys que pasen,quan l'estima és sincera i és tanta la intensitat amb la que estimes i t'estimen,per molt que pasen els anys i amb ells tantes i tantes coses,eixe amor " brusc i salvatge" perdura per dins.Sempre.

SORPRESA!

Fixa't com és la vida que fins i tot jo cada dia em sorprenc.Pensava que ho sabia tot i que em coneixia en tots els aspectes,però la veritat és que no se si són els anys o els errors els que van modificant-me.Hui he descobert que tinc una paciencia brutal,cosa que pensava que no en tenia gens.Sí,això pot ser bó,però es que ara que he descobert que en tinc,he de descobrir tambe fins on arriba i no tinc ganes.La veritat és que a mi m'estresen i em fan ràbia moltes coses que jo igual després en algunes ocasions també faig,per això em calle i pense que no ha sigut per a tant i que tard o prompte qualsevol persona ho pot fer,lo qual em porta a autoconvencer-me que no és motiu per cabrejar-me ni fer-me mala sang. Es podria dir que soc diferent,(dic diferent per no dir rara) però soc capaç de callar-me la ràbia i fer com si no pasara res,abans que discutir per  trellats sense sentit.