A vegades,mire al darrere i veig tot el que he conseguit fins ara,tot el que he caminat,plorat,rist,tot el que he sigut,i no me'n penedisc de res,tot i que cada cosa feta ha sigut per voluntat pròpia,encara que unes amb més esforç que altres.Però quan mire en el present,i veig com camine per caminar,que busque sempre la part positiva perque no vull més plors ni tristeses,perque ja n'hi ha prou,perque ja n'estic farta.Arribe a la conclusió que vull ser feliç i jo mateixa m'ho impedisc. Necesite caure en esta vida,i ho fare milions de vegades més,perque de res s'aprén tant,i quan m'alce no hi ha res que puga comparar-ho,però també necesite riure,ser feliç amb plenitut. Com diu una cançó d'itaca band amb la que m'idenfifique prou,soc un camaleo a qui sols li queda un color dels mil que te,i amb eixe color va a pintar per totes les parts.És com dir que amb la miqueta de força,amb la miqueta d'alegria,amb la miqueta d'esperança i diversió,vaig a superar-ho tot. I,en efecte,no hi ha mur al davant que no puga botar,això sí,depén també de l'esforç que emplee. Bueno,en "resumidas cuentas",la meua vida és una muntanya rusa emocional,tan mateix un dia estic dalt de tot com estic sota terra,o bé en un mateix dia,com ha pasat hui,m'alce del llit "happy de la vida" i acabe com ara,les 6 del mati,sense poder pegar ull,donant-li voltes a tot,fumant i a ratos plorant. I lo millor de tot,no entenc res. Ni jo mateixa m'entenc! Bueno,una mala nit supose,demà tornaré a alçar-me del llit amb les mateixes ganes que hui,i sols espere que vaja tot bé i que lo de hui es quede sols en una mala nit.Espere.Creue els dits amb totes les meues forces. Demà serà altre dia. Bona nit,sobretot a tu,que se,que on estigues sempre vas amb mi.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada