Traductor

dilluns, 9 de maig de 2016

POR

Qué fer quan saps que res pinta bé,que igual demà et despertes i res torna a ser com abans,que pots perdre a una de les persones més importants que portes dins del cor. Qué fer per evitar la por,com ocultar tot el que porte dins.Quin és i on està el secret per a no aferrar-te molt a alló que pot ser demà ja no siga al teu costat. Com poder explicar la ràbia que provoca l'impotència.Com puc aprendre a preparar-me per a quan ja no et tinga. Per qué et te que pasar això a tu,que eres l'alegria de la casa,la vida que ens mou i a la volta ens fa créixer més junts.Per qué ha tingut que ser ara i no mai,per qué,per qué i per qué.Ojalà haguerem nascut preparats per a viure i soportar situacions com aquestes,ojalà poguera acostumar-me al fet de que mai tornaràs a estar com sempre,ni ningú dels que t'envoltem ho tornarem a ser. M'agradaria poder pensar que res d'açò esta pasant,que tot és un mal per fer-nos més forts. I no deixe de pensar en com mirar-te i no plorar per recordar tot el que he viscut i he aprés amb tu,en lo grans que ens has fet a tots des de xicotets,en tot el que has creat i ens has ensenyat a crear. M'agradaria poder sentar-me al teu costat i mirant-te als ulls,dir-te lo molt que t'estime i agafar-te ben fort la mà per sentir que mai vas a soltar-me-la,pase el que pase i estigues on estigues. Com m'agradaria poder fer que tot canviara,pero sols puc ajudar-te fent que els teus dies siguen especials,ajudar-te a pintar-te i dir-te lo reguapa que estas quan et pintes,pero sobretot quan somrius,no hi ha força millor que la que tu ens dones. Ojalà poguera dir-te tot el que sent per tu sense plorar,poder mirar-te als ulls sense el nuc a la gola,però és tanta la por que tinc (i tenen) que tot es torna dificil. Tu sempre has fet deu tot per nosaltres i ja era hora de que ho donarem tot per tu,i ara,siga el que siga se que estarem més junts i units que mai. I sí,tinc moltes coses per dir i moltes que em quedaran dins per sempre,perque eres una persona de les que deixen petjada,i no hi ha més gran que la teua.I,et promet,iaia,que lluitaré tots els dies per fer que lloisques eixe somriure tan ple de vitalitat i tendressa.Perque no som ni la mitat sense tu i per que t'estimem,jo i tots.

dijous, 3 de març de 2016

DEIXEM SER

Que vinguen nous aires.Que les fonts que m'envolten desborden xorros d'alegria.Necesite estar envoltada de felicitat,de ganes de lluitar,de vida. Que vinguen moments de diversió,de fer les locures més loques que puguen ser.Que algú m'agafe de la mà i em diga que anem a perdre'ns, que vinguen,que vinguen tots els somriures,que vinguen les ganes de menjar-se el món.Que vinguen i m'envolten. Que res em talle les ales.Fer les coses per que si,viure dia a dia al limit,amb les ganes loques de fer els idiotes. Poder manar a la merda totes les tristeses i penes que puguen haver,manar-ho tot a la merda i disfrutar de la vida.

Que ningú em frene el pas.

dimecres, 2 de març de 2016

BONA NiT


"Vine aquí,
sé que estàs cansada,els ulls se't fan petits,
deixa'm abraçar-te tendrament i calla
que és molt tard i ha arribat l'hora de dormir.

Posa el cap,
a la meva falda i deixa la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten
tanca els ulls que jo et vigilo des d'aquí.

Dorm tranquil.la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcó t'esguarda la lluna i sé que et fa u  petó,
res no te importància
fins demà trenc d'alba
quan de sobte t'acaroni la claror.

Dorm tranquil.la i digue'm bona nit,
deix que et porti en braços fins al llit,
jeu ben a la vora,saps que no estas sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit."

Aquesta cançó la cantava la dona més valenta,forta i dolça que he conegut.La meua àvia.A ella van les meues bones nits de hui.T'estime amb tota la meua ànima,preciosa.

ABRAÇA'M TENDRAMENT I CALLA

Pot ser és el resultat d'un cap que dona voltes sense parar,que no pensa en res i en tot a la volta. Em venen grans moltes coses i supose que em venen així perque no se com afrontar-les o tal vegada perque he fet molt per intentar-ho i he fracasat.Sempre me'n recorde de tu i de la força que em donaves per a seguir endavant,i tambe pense que m'hagueres ajudat moltissim a dia de hui,com ho vas fer des que vaig nàixer.Aprendre a viure sense algú que era el pilar fonamental en la teua vida és molt complicat,sobretot en els mals moments que es quan més falta et fa eixa persona,pero amb el temps,són coses que s'ha de aprendre a viure amb elles. Així i tot,pense que ningú és perfecte,que ningú ho te tot completament i és feliç en tots els aspectes.Perque mai hi ha ningú que no tinga els seus problemes com per llei de vida pasa en els humans,que tots tenim coses que contar.
A vegades,mire al darrere i veig tot el que he conseguit fins ara,tot el que he caminat,plorat,rist,tot el que he sigut,i no me'n penedisc de res,tot i que cada cosa feta ha sigut per voluntat pròpia,encara que unes amb més esforç que altres.Però quan mire en el present,i veig com camine per caminar,que busque sempre la part positiva perque no vull més plors ni tristeses,perque ja n'hi ha prou,perque ja n'estic farta.Arribe a la conclusió que vull ser feliç i jo mateixa m'ho impedisc. Necesite caure en esta vida,i ho fare milions de vegades més,perque de res s'aprén tant,i quan m'alce no hi ha res que puga comparar-ho,però també necesite riure,ser feliç amb plenitut. Com diu una cançó d'itaca band amb la que m'idenfifique prou,soc un camaleo a qui sols li queda un color dels mil que te,i amb eixe color va a pintar per totes les parts.És com dir que amb la miqueta de força,amb la miqueta d'alegria,amb la miqueta d'esperança i diversió,vaig a superar-ho tot. I,en efecte,no hi ha mur al davant que no puga botar,això sí,depén també de l'esforç que emplee. Bueno,en "resumidas cuentas",la meua vida és una muntanya rusa emocional,tan mateix un dia estic dalt de tot com estic sota terra,o bé en un mateix dia,com ha pasat hui,m'alce del llit "happy de la vida" i acabe com ara,les 6 del mati,sense poder pegar ull,donant-li voltes a tot,fumant i a ratos plorant. I lo millor de tot,no entenc res. Ni jo mateixa m'entenc! Bueno,una mala nit supose,demà tornaré a alçar-me del llit amb les mateixes ganes que hui,i sols espere que vaja tot bé i que lo de hui es quede sols en una mala nit.Espere.Creue els dits amb totes les meues forces. Demà serà altre dia. Bona nit,sobretot a tu,que se,que on estigues sempre vas amb mi.  
.

dijous, 14 de gener de 2016

L'OLOR A MAR D'UNS LLAVIS CREMANT

I tot el que creàrem és una gota de monotonia.Qui m'haguera dit que acabaria pensant el que pense ara.Arriba un punt en el que et canses de donar. Tinc que acostumar-me a ta vida,i ho faig,però, tu t'has parat a acostumar-te a la meua? Ha arribat un punt en el que no sé que és més important,si jo o totes les coses que t'envolten.Les nostres xarrades no parlen més que de la teua vida,del que estas fent ara. T'has preguntat acas com m'ha anat el dia? T'importa algo com estiga o deixe d'estar,o si acas m'ha pasat algo important? Quantes coses no he fet ni he dit per tu.Pero tranquil,tu no et prives de res.I tot és roin i negre.I jo soc tan desordenada,tan plena de colors que em resulta dificil viure en eixe món.Disculpa'm,però no se viure sense la felicitat i sense les rises,sense fer les coses per que sí,i no perque toca. I tot es deteriora.I les ganes de parlar,de compartir i de somiar amb tu han anat consumint-se poc a poc. Quin destí més inesperat per als dos,i pareix mentira.Ara resulta que tot ha canviat.No et dic que no tinga ganes de que torne tot a com era abans,perque mentiria.Perque m'encantava aquell temps on la il.lusió predominava per damunt de tot.On les ganes superaven tots els obstacles.Ojalà poguerem tornar a aquell lloc,a ser com erem i que tornarem a fer,allò que ens feia ser,simple i únicament,nosaltres.