Traductor

dimarts, 30 de juny de 2015

CADA COP MÉS LLUNY I MÉS LLARG

Ningú va dir que tot açò fora fàcil.Desde ben xicotets ens intentaren ensenyar a caminar però els que realment vam donar el primer pas vam ser nosaltres mateixos.La vida és tota igual.Està plena de gent que et diu el que s'ha de fer i el que no i ens marquen unes pautes que segons molts hauriem d'aplicar-nos,però a la fi,siga pel motiu que siga,sempre acabem fent el que volem,i si no ho fem no vivim la vida amb la mateixa intensitat.Hui és un dia especial,el meu iaio es fa un any més major encara que seguix estant igual de guapo que sempre.És un pilar fonamental en ma vida,i desde sempre li he tingut un carinyo especial.Sens dubte no hi ha millor cosa que poder compartir amb ell tota mena de dies. Pero tambe és un dia especial, perque tal dia com hui,cinc mesos enrrere vaig conéixer sense saber-ho a l'home que dia a dia em fa feliç.Mai m'hauria imaginat a mi celebrant aniversaris amb ell,era un amor d'aquells que vols tindre però saps que mai vas a conseguir-lo.Ara ja el tinc,i no em sent més orgullosa de la persona que viu el meu dia a dia i compartix amb mi tots els moments.I si  he de donar-li les gràcies és per deixar que forme part de sa vida,dels seus moments i de tot,però sobretot per estimar-me com sols ell sap fer.Cada vegada tinc mes clar que la meua vida pense viure-la al seu costat i que la millor història no és la que menys esborranys té,sinò la que encara que tinga pàgines roïnes continúa tenint pàgines. I ara,dirigint-me a tu,plaer de ma vida (com deia Ausiàs March) vull dir-te que si ens estimem res més importa,la corda que ens uneix no es trenca per molt que tiren d'ella. I no diuen que res mor si no s'oblida? Doncs mai oblides que t'estime,ni oblides que ho fare sempre,com el primer dia.

dilluns, 29 de juny de 2015

PARAULES AMB LLETRES DE CARTRÓ

Despús anit en un local on solen posar música del meu gust,quan vaig entrar dins a la barra per demanar una cervessa,a la meua dreta hi havia un home que portava una camiseta d'un "artista de revista" que m'agrada molt i pensava que no era gaire conegut.Em va sorprendre moltíssim i em vaig alegrar també.No és per fer-li publicitat però aquest, Joan Turu,no sols dibuixa sino que en cada dibuix escriu una espècie de missatge/reflexió que dona molt de si.Jo vaig a aprofitar per preguntar : Quantes vegades la vida ens sembla com si no val la pena,i tot és un cami cap a dalt i tot s'esdevé complicat? Tot el món en algun moment ens hem sentit així,siga pel motiu que siga,en moltes ocasions hem abandonat la lluita diaria i no trobem cap motiu per somriure.Doncs us dic que no val la pena desaprofitar els nostres dies estant tristos,sempre hi ha un motiu per continuar,tan sols hi ha que mirar la vida des d'un altre punt de vista,trobar en qualsevol raconet un motiu per continuar.La felicitat no està en cap lloc més enllà que en un mateixa.

diumenge, 28 de juny de 2015

MATÍ D'ESPART

Les 9:12 i ja està sonant el teléfon a casa.Altra vegada desperte i no recorde en quin moment em vaig adormir.He fet l'intent d'agafar el mòbil per mirar l'hora i encara he notat un poc d'això que es nota quan et pases un peliu amb l'alcohol nocturn.Pensava que anit vam deixar la conversació a mitges però sols he rebut missatges dels meus.No sé per qué però m'ha vingut la cançó de "Son mis amigos,los que juntos pasabamos las horas..." i m'he parat a pensar en la gent que m'envolta.Per fi la vida m'ha donat l'oportunitat de conéixer la gent com és i gràcies a aixó,he pogut adonar-me'n de qui realment està en mi i qui no.A tot açò,són increibles les ganes d'escoltar Extremo que m'entren pels matins,encara que escoltar música bona mai té hores.Així i tot,amb les lletres d'Extremoduro aprens a veure la realitat i a la vegada cagar-te en tot,peròamb felicitat.En fi,bon dia i com diu Robe Iniesta: " iros todos a tomar por culo".

dissabte, 27 de juny de 2015

SOMNIS DE CARAMEL DE LLIMÓ

Anit vaig dormir abraçada al coixí que fa unes setmanes impregnares amb el teu olor.Era una forma de tenir-te i més si tancava els ulls i t'imaginava. No sé com però he acabat somiant que estaves ací.Els dos preparavem el llit com sempre i els meus pares i tu mantenieu conversacions mentre fumaveu l'últim cigarret del dia.Finalment ens gitarem,després de xarrar i fer tonteries i tu riure uns 10 minuts després de fer qualsevol cosa per enrabietar-me.M'abraçaves i res importava.Era tot tan real... Llàstima que he despertat i m'he donat compte que tot era un somni,i tenia unes ganes gegants de tornar a dormir per tornar a somiar.Després m'he rist i he pensat que sols queden uns dies per tornar a veure'ns.Somnis dolços com el caramel,que són tan amargs com el llimó quan despertes.

dijous, 25 de juny de 2015

SABOR MALENCONIA

Hui li ha tornat a parlar. Feia dos dies que ell  havia pres la decisió de no tornar-li a parlar ni saber res d'ella. Per qué ara de sobte canvia per un moment? El motiu de la conversació semblava com si fós un comiat,així i tot,qualsevol persona podía adonar-se'n que no tot és el que sembla. Em fot que parle amb persones que no porten una bona intenció,(tampoc se la seua) i el meu cap pega voltes pensant que qualsevol dia un dels dos podem perdre. No sé com però una cosa porta a altra i a mi,açó em fa sentir angoïxa i malenconia,perque recorde el passat,i tot plorant,obric la caixa on guarde antics records,coses que em demostraven com realment lluitaves per mi davant totes les adversitats,i escolte i veig aquells videos fent els imbècils,i també recorde la forma tan especial que teniem d'estimar-nos. I et trobe a faltar,així com tots eixos moments,encara que ja no et necessite. Però,així i tot,seguiré alçant-me cada matí,sabent que vaig fer bé deixant-te marxar.Perque soportaría molt per ell.Perque l'estime com a ningú havia estimat.