Traductor

dimarts, 30 de juny del 2015

CADA COP MÉS LLUNY I MÉS LLARG

Ningú va dir que tot açò fora fàcil.Desde ben xicotets ens intentaren ensenyar a caminar però els que realment vam donar el primer pas vam ser nosaltres mateixos.La vida és tota igual.Està plena de gent que et diu el que s'ha de fer i el que no i ens marquen unes pautes que segons molts hauriem d'aplicar-nos,però a la fi,siga pel motiu que siga,sempre acabem fent el que volem,i si no ho fem no vivim la vida amb la mateixa intensitat.Hui és un dia especial,el meu iaio es fa un any més major encara que seguix estant igual de guapo que sempre.És un pilar fonamental en ma vida,i desde sempre li he tingut un carinyo especial.Sens dubte no hi ha millor cosa que poder compartir amb ell tota mena de dies. Pero tambe és un dia especial, perque tal dia com hui,cinc mesos enrrere vaig conéixer sense saber-ho a l'home que dia a dia em fa feliç.Mai m'hauria imaginat a mi celebrant aniversaris amb ell,era un amor d'aquells que vols tindre però saps que mai vas a conseguir-lo.Ara ja el tinc,i no em sent més orgullosa de la persona que viu el meu dia a dia i compartix amb mi tots els moments.I si  he de donar-li les gràcies és per deixar que forme part de sa vida,dels seus moments i de tot,però sobretot per estimar-me com sols ell sap fer.Cada vegada tinc mes clar que la meua vida pense viure-la al seu costat i que la millor història no és la que menys esborranys té,sinò la que encara que tinga pàgines roïnes continúa tenint pàgines. I ara,dirigint-me a tu,plaer de ma vida (com deia Ausiàs March) vull dir-te que si ens estimem res més importa,la corda que ens uneix no es trenca per molt que tiren d'ella. I no diuen que res mor si no s'oblida? Doncs mai oblides que t'estime,ni oblides que ho fare sempre,com el primer dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada