Quan t'agafe i t'acarone i et parle a cau d'orella,
quan et pessigue i em contestes amb paraules boniques,
quan lentament espantes tristeses i em dones somriures,
quan pares el temps i em fas oblidar-ho tot.
Per tot allò que compartim.
Perque sempre seré teua.
Perque mai em cansaré de tu.
Mai ningu podrá ser tot allò que tu eres per a mi.
Companyera fidel,t'escric a tu com qui escriu versos des de l'ànima més profunda.Des que ens hem conegut,sempre has estat per a mi,sense demanar res a canvi.Pot ser per a moltes persones eres sols un objecte,un instrument,o fins i tot un troç de madera.Per a mi,ets plena de vida,companya.Et parle moltes vegades entonant cançons i tu sempre em transportes al món de la dolçor,on els problemes es transformen en vivències. Eres l'orella que sempre m'escolta i la mà que sempre em suporta.L'única capaç de canviar tot un mal dia.Mai moriràs mentre sigues meua,i això serà tota la vida.No pense perdre allò que em dona la felicitat en els meus pitjors moments,ni allò que em permet ser encara més feliç en els millors.Perque pense arrossegar-te fins i tot quan els meus dits ja no puguen tocar les teues cordes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada